US LA VAL
 
 
     
 

Gran suzess pur la lüsa

Stampa PDF


I atlec’ da La Val é rová pro i mius dl monn

I agn dal 1974 al 1983 é zënz’ater stá i plü bi agn por la seziun dla lüsa y magari ince por düta l'Uniun dl Sport, na periôda a chëra ch'al fej dër plajëi da ciarè zoruch. Al é stè na periôda caraterisada da na gran ati­­vité, da gran bríes mo che á ince portè sü früc’ y de gran sodesfaziuns sides por i atlec’ da La Val, sides por i funzionars dl'Uniun.

 

FIL16728   

Robert Tolpeit tratan le „Gran Premio d’Italia“ tl ann 1981 söla Furnela. Ël é stè, adüm cun Vinzenz Moling, un di mius atlec’ dla lüsa da La Val.

 

 In­tratan chisc agn é i atlec’ dl'U.S. La Val rová tl'elite dl sport dla lüsa a livel inter­na­zio­nal, an pò dí che ai é stá prò i mius dl monn. Ince l'Uniun s'â fat lunc’ y lerch n bun inom por l'organisaziun esemplara dles gares.

 

FIL16729 

La scuadra dla lüsa da La Val en ocajiun di Campio­nac’ d’Italia tl ann 1971 a Völs - da man ciampa: Konrad Dapoz, Robert Tavella, Giuvani Rubatscher, Pepi Erlacher, Hermann Rubatscher, Pepi Deiaco, Giuvani Moling, Paul Miribung.

  

Sce an baia di mius atlec’ che é stà chilò La Val, spo mëssun fá i inoms de Vinzenz Moling y Robert Tolpeit. Vinzenz (dl ann 1961) y Robert (1962) á bele da pici mituns metü man da jí cun la lüsa. Metü man ai plü­coater deache le pere de Vinzenz fajô instës lüses y insciö â i mituns l'oca­jiun da fá i prüms raic’. Sciöche ai é spo rová ti agn da scora âi tut pert adüm cun i atri mi­tuns ai cursc da jí cun la lüsa tignîs da Robert Tavella. Chilò ti gnêl spo l'ocajiun da tó pert ales prümes ga­res y ti ultims agn dla sco­ra elemen­tara da se cua­lifiché y da tó pert ai "Giochi della Gioventú". Robert â bele le prüm iade dava­gné la gara de cua­lifica­ziun, canche al ê ciamò massa jonn por jí ai "Giochi" y n'â insciö nia podü tó pert. Sciöche ai é spo rová fòra dla scora gnêi trés mius y canche ai garejâ ciamò tles cate­goríes di iuniores rovâi gonot prò i prüms y fajô ince datrai de mius tëmps co i plü vedli. Fòra tl'Austria, tla Svizera y ince tla Germania, dlunch olache ai jê a gara êsi bugn da se tlassifiché danter i prüms. Robert ê le plü tecnich di dui, Vinzenz dava­gnâ gonot por süa "grinta" y vöia de combate y de ne la dè mai sö. N iade êl un che davangâ, n iade l'ater. Mo cez ch'al é stè, canche ai ê rová söl plü bel de süa cariera ai trami dui lascè y metü ía la lüsa. Aldedaincö ti möiera plü dessigü a trami dui che ai ne n'é nia jüs inant.

 
 

Na bela scuadra de garejadus

Le mirit dl suzès é sambëgn de düc’ i atlec’ che formâ la scuadra dl'U.S. La Val. Ince sce le sport dla lüsa ne n'é nia n sport de scua­dra él impò dër important ch'al sides n grup che tëgnes adüm, olache vignun se stá saurí, pois se devertí y ciafè insciö la dërta moti­vaziun. Mo sambëgn n'ôl ince ester n valgügn che sides bugn da se plazè prò i prüms por tigní impé l'entusiasm di gare­ja­dus. Tla scuadra da laôta ê chëstes condi­ziuns dessigü da ciasa. An á ince odü, che canche la scuadra é jüda indalater spo éra te n iade jüda jöpert cun la ligrëza por le sport dla lüsa.

 

FIL16730 

La scuadra dla lüsa cun i funzionars tl ann 1978 - ia dedô da man ciampa: Tino Alton, Franz Moling, Alfred Comploi, Vinzenz Moling, Davide Frenes, Alfred Erardi, Paul Alton, Sepl Tavella. Ca dant: Lydia Zingerle, Robert Tavella, Giuvani Moling, Paul Miribung, Tone Alton, Angel Complojer, Robert Tolpeit.

  

Te n iade éra jüda jöpert


De morvöia éle, che propi te chi agn can­che an ê rová al punt plü alt, söl plü bel florí di resultac’, ara te n iade metü man da jí jöpert. Dô che al é gnü tigní l'ultima gara söla Fur­nela tl ann 1983 á i mius garejadus che ti ultims agn â tigní alalt l'inom dl'U.S. La Val metü ía la lüsa y düta la scuadra é tomada indalater. Mituns y jogn interessá da pratiché chësc sport n'êl mâ plü püc’. Al ê três plü rî da motivé i mituns por le sport dla lüsa, dea­­che la maioranza se lasciâ trá para dala gran massa che se dedicâ al sport di schi. N ater problem ê magari ince l'aspet fi­nanziar: l'organisaziun dles gares, l'arji­gna­mënt y manu­tenziun dla pista, la cumpra de vingi sort de materiai pesâ vigni ann söla cassa dl'Uniun. Al messâ gní fat de gragn sforc por raspè adüm les somes nezesciares por rové indô a ega. Por ejëmpl ê la cassa tl ann 1978, dô l'orga­nisaziun dl prüm "Gran Premio", stada sot a zero de bëgn 8 miliuns. Chësta soma n'ê laôta dessigü nia mâ na bagatela y an mëss veramënter laldè i funz­ionars che é impò stá bugn da portè inant cun tan de suzès l'ativité dl Uniun y da curí indô le defizit danter püc’ agn.

 

Domanda por l'assegnaziun di Campionac’ d'Europa

Tl ann 1981 êl ciamò gnü fat domanda por l'assegnaziun di Campionac’ d'Europa. Al ê gnü tigní a Cortina na reuniun di maius fun­­zionars dl C.O.N.I. por fá fòra danter l'ater l'assegnaziun de chësta gara. En rapre­sen­tan­za dl'U.S. La Val êl jü Franz Moling, adüm cun la delegada austriaca dla F.I.L. (fede­ra­ziun internazionala dl sport dla lüsa), Hanne­lore Rebernigg, che daidâ ince sostegní la can­di­datüra dl'U.S. La Val. Inultima é i Campio­nac’ d'Europa, che foss gnüs tignîs tl ann 1983, gnüs assegná a St. Konrad (A). Sce chësta manifestaziun foss restada t'Italia, spo fos­sera gnüda tignida söla Furnela, deache la F.I.S.I. â bele dè so bëgnstè. Magari foss in­sciö la bela periôda de suzès por la seziun dla lüsa ciamò gnüda arlungiada de n pêr de agn.

 

 

Alenadus y funzionars dla seziun dla lüsa

 

Le laûr da alenadú comporta de gran bríes

Cî che vëgn gonot desmentié ía, é le mi­rit di alenadus y di funzionars che, ince sce ai ne tôl nia pert diretamënter ales gares, mët cun sües bríes la basa de vigni suzès. Al é dër rî da ciafè n alenadú por i mituns. Chësc laûr comporta de gran bríes, dessigü deplü co por n alenadú de na scua­dra dl palè. L'alenadú dla lüsa mëss dan vigni gara ti arjigné les lüses ai mituns, n laûr che ne se damana nia mâ tröp tëmp mo ince savëi. Implü ne n'él nia tan saurí da motivé i mituns en confrunt al sport dl palè che por gauja de süa gran popolarité ti mass-media afasci­nëia tröc mi­tuns auto­ma­tica­mënter.

 

FIL16731 

  

I partezipanc’ al curs tigní tratan l’in­vern 1995/96, cun les tutes da gara nöies sponso­risades da Renato Costa da La Ila - da man ciampa: Robert Tavella (alenadú), Albert Moling, Renato Tschaffert, Manuel Miribung, Daniel Comploi, Simon Frenes, Denis Tschaffert, Valentina Fontanella, Hubert Moling.

 

Danter chisc mëssel gní nominé Robert Tavella che á vít para ativamënter la storia dl'U.S. La Val dala fondaziun fina aldedaincö. Sides sciöche atlet, alenadú y ince sciöche fun­zionar, tres s'âl dè da fá y á porvè da portè inant le sport dla lüsa. Ince aldedaincö val ciamò instës cun la lüsa, alenëia la scuadra di mituns y implü él stè ti ultims agn caposeziun dla lüsa tl consëi dl'U.S. La Val. Le laûr da alenadú é ince gnü surantut por n valgügn agn da Pire Rubatscher y da Vinzenz Moling. Te chisc ultims agn él stè Christian Videsott che á tigní le curs ai mi­tuns, in­tra­tan l'invern 1994/95 él stè Florian Tavella che á alenè y insigné la scuadra.

 

FIL16732 

Cun süa gran pasciun por le sport dla lüsa s’á Robert Tavella daimprüma insö tres dè da fá por portè inant l’ativité dla Uniun. Sides sciöche atlet, alenadú y funzionar, tres ál porvè da tigní alalt le sport dla lüsa.

 

 

Le laûr di funzionars vëgn gonot massa püch valorisé y aprijé

Ince le laûr fat dai funzionars dl'Uniun mëss gní valorisé. Sce an scriéss sö tan de ores de laûr volontar ch'al é ía dô l'organisa­ziun de na gara, l'arjignamënt dla pista dla lüsa, spo saltassél dessigü fòra numeri che degügn ne se imaginass gnanca. I aconsia­dus dl'Uniun, i direturs de gara, i secretêrs, i responsabli dla pista, le sorvisc d'órdin, dessigü ne vara gnanca dai cuntè sö düc’ canc’ chi che laôra ía dô le scenar. La scomenciadía dles ativitês pëia dagnëra ía dai funzionars, sce chi sá dala mëte a jí indortüra spo rovarán tert o adora al suzès. Chësc vêl por ater por vigni ativité dl'Uniun y nia mâ por la seziun dla lüsa. Laôta, tla periôda de maiú suzès y dla maiú ativité tl sport dla lüsa, gnê l'organisa­ziun manajada da Franz Moling, Sepl Tavella, Konrad Dapoz, i laûrs de secretariat gnê fac’ da Richard Alton, Christine Moling y Lydia Zingerle, l'arjignamënt dla pista gnê su­ratut da Tone Alton, Tino Alton, Angel Complojer, Paul Colz, Pire y Giuvani Rubatscher.

 

I Jüc’ dla Jonëza
("Giochi della Gioventú") 

 Vigni ann gnê chëstes gares organisades da pert dl'aministraziun dles scores a livel nazional y ê resservades ai mituns dla scora mesana. Mâ i mius podô tó pert y ai messâ denant se davagné le dërt de partezipaziun te gares de cualificaziun aposta. I mituns da La Val, che gnê insigná jö cun de gran bríes da Robert Tavella, á tut pert tröc agn ai "Giochi della Gioventú" y dër dainré gnêi a ciasa cun les mans ötes. Cin' iadi esi fina­mai rová prüms. Te chisc iadi, datrai ince plü lunc’, gnê i mituns acompagná da Kon­rad Dapoz, Giuvani Rubatscher y ince dala maéstra Lydia Zingerle.

 

I mius resultac’ di mituns da La Val
ai "Giochi della Gioventú"

 

1972 a  Aosta

1. Robert Tolpeit

1973 a  L'Aquila

1. Robert Tolpeit

1978 a  Ponte di Legno
             (BS)

1. Oswald Ploner

1979 a  La Thuile
             (Val d'Aosta)

1. Albin Deiaco

1981 a  Predazzo (TN)

1. Ulrich Campei

2. Erhard Tolpeit

5. Christian Videsott

4. Veneranda Colz

 


 

FIL10920

Le podium ai Jüc’ dla Jonëza dl 1981 a Predazzo: da man ciampa Erhard Tolpeit (2.), Ulrich Campei (1.) y ia dedô che ciara docá Christian Videsott (5.) cun les medaies y i diploms

 

 

FIL10281

Tl ann 1972 ê cater mituns da La Val rová prüms ala gara de cualificaziun por i "Giochi" tignida a S. Laurënz. Da man ciampa: Otmar Moling (3.), Vinzenz Moling (2.), Robert Tolpeit (1.), Fonjo Miribung (4.) cun les medaies dô ch'ai ê rová zoruch a La Val.

 

Gares dla lüsa dl paîsc


Sciöche al gnê fat vigni ann na gara di schi dl paîsc, gnêl ince fat na gara dla lüsa, gonot sot a forma de gara combinada cun d'atres gares (schi, chidlé, paslunch). Dea­che te chisc ultims agn êl mâ plü püc’ con­co­­rënc’ che tolô pert, s'á i funzionars dla Uniun lascè tomè íte na idea nöia: al é gnü ponsè de organisé na gara dla lüsa dles uniuns. A chësta manifestaziun, che dess ester plü co na gara na ocajiun por düta la jënt dl paîsc da stè adüm n domisdé a se devertí y a jí adüm cun la lüsa, pôl tó pert dütes les uniuns dl paîsc cun sü mëmbri. Al ne vëgn nia tan ciarè ai singui tëmps de gara, mo propi ala tlassifica a scuadres, por chëra ch'al vëgn tut en conscidraziun i mius cinch concorënc’ de vigni uniun. Le rego­la­mënt de gara metü jö deboriada dai rapre­sen­tanc’ de vigni uniun prevëiga ince, por fá la gara plü interessanta, de mëte íte tl per­curs n valgügn jüc’, olache al vëgn metü ala proa le slüm y l'abilité di concorënc’ nia mâ da jí cun la lüsa mo ince da mëte le fí te n'aodla, trá cogores y d'atri impedimënc’. L'uniun che röia prüma pò se portè a ciasa le bel trofê metü a desposiziun dal Comun da La Val y snizlé da Pire Rubatscher. Mo se mëte ía definitivamënter le trofê podará na uniun impormò, canche ara l'ará dava­gné trëi iadi, zënza passél vigni ann inant ala uniun che davagna la gara. La prüma ediziun de chësc "dé dla lüsa", tignida tl ann 1996, á odü 52 ëres y 76 ëi - che fajô pert indüt de 13 uniuns - che s'á mosoré söla bela pista dala Forcela da Cians fina jö tla vila da Cians.

 

1. Gara dla lüsa dles uniuns ai 18.02.1996

Tlassifica dles uniuns:

Tlassifica individuala:

1.

Stüdafüc’

 

Ëres:

2.

Goodovers

1.

Annelies Vallazza

3.

Uniun dl Teater

2.

Sara Schuen

4.

Musiga

3.

Ursula Tavella

5.

Bruadri La Val

4.

Monica Miribung

6.

Uniun dl Sport

5.

Marta Moling

7.

Uniun di ëi

 

 

8.

Uniun di jogn

 

Ëi:

9.

Iagheri

1.

Sepl Miribung (Pidrô)

10.

Cor de dlijia

2.

Robert Tolpeit

11.

Schira jonila

3.

Paul Miribung

12.

Uniun dles ëres

4.

Sepl Comploi

13.

Cor dles ëres

5.

Giuvani Rubatscher (Rumestluns)


 

   Gares y organisaziun plüdadî 

    de Lydia Zingerle 


 I jogn â dagnëra albü la ligrëza da mosuré sües forzes, sües capazitês y süa bravüra fajon sport y se confrontan cun sü compagns. Tó pert a na gara ne n’é nia mâ na esibiziun spor­tiva, mo dantadüt na sodesfaziun personala, na motivaziun por se porvè tres deplü, por bate n compagn, por miorè la tecnica. Te nosc paîsc gnêl plüdadî pratiché le sport dla lüsa: an ne adorâ degünes infra­stro­türes y les lüses gnê ince fates te paîsc y ne costâ nia tröp. Les gares dla lüsa che gnê organisades dal côr de dlijia o dala musiga da Forcela da Cians fina jö a Pidrô durâ plü de díesc menüc’. Iö m’â bele ti prüms agn dl 60 metü a desposiziun por daidé tratan y dô les gares. Le tëmp gnê tut jö cun n’ora che segnâ i secunc’ y gnê scrit söla lista di partezipanc’ ala gara dlun­gia l’inom. Al me savô n laûr scialdi compli­­ché y ala buna y porchël m’ái fat cun ma­trizes y le dupleco a alcohol schedes da scrí sö l’inom dl atlet, l’ora ch’al piâ ía y l’ora ch’al rová al travert. Chëstes schedes ái spo adorè por tröc’ agn alalungia sides por la scora co por les competiziuns dl paîsc. Dô l’ann 1966, canche i atlec’ ê scric’ íte pro le schiclub Ladinia, gnêl le mede di tíers, dr. Sepl Agreiter da La Ila cun so compagn Tirel a cronometrè a man les gares dles lüses, che gnê organisades a livel de valada. Mi compit ê dagnëra chël de scrí sö i tëmps y de fá les tlassifiches. Canche al é gnü metü sö l’uniun dl sport, cun les seziuns dl sport da d’isté cun le jüch dl palè y dl sport da d’invern (schi, lüses y jadins), messâ l’uniun ince surató l’organisa­ziun dles gares dla lüsa provinziales y nazio­nales. Richard Alton, secretêr dl’uniun, menâ fòra i invic’ y tolô sö les iscriziuns por telefônn te comun o tla ostaría Pider. Deache les gares ê dagnëra de domënia, gnêl laurè la sabeda domisdé fina dasëra tert. Al ê da scrí les schedes por calcolè i tëmps, da trá fòra i nume­ri y da scrí les listes de partënza. Dedô êl ciamò da chirí fòra i numeri por düc’ i atlec’ anunziá de vigni assoziaziun sportiva.

 La domënia dô mëssa adora metô man le laûr che dorâ düt le dé. I concorënc’ gnê a se tó i numeri, a paié íte y a tó informaziuns söla pista y la gara. La F.I.S.I. nes menâ crono­me­trisc’ y juría, che se lasciâ gonot dër sucudí. Un di laûrs plü gragn y plü ziti ê bëgn chël da calcolè fòra i punc’ F.I.S.I. zënza mascînn da fá cunc’. Al start gnêl tut jö le tëmp cun la pun­tu­rina eletronica, mo al travert gnêl tres ciamò crono­me­trè a man. Canche al ê poscibl gnêl co­mu­ni­ché por radio le tëmp de partënza de vigni atlet. Mo le maiú laûr, che metô bele man can­che al tomâ la prüma nëi, ê chël da arjigné ca le tru da gara. Les lüses basses lisíeres y po­soces se ghirâ na pista dlaciada, cun de bi parëis de nëi o de stran por garantí la segurté di atlec’. Jogn amanc’ dl sport, amîsc, vijins laurâ dasëra dô vöies, zënza sconè fadíes y bríes, zënza damanè paiamënt, mâ por idealism y por la sodesfaziun personala. Ince la popolaziun desmostrâ n gran interès por les gares. N grüm de jënt jê al’inau­gu­raziun, a ti ciarè ales gares y ala premia­ziun. Al ê val’ danü y val’ de spetacolar. Tratan la gara gnêl vigni iade tröc volontars a daidé. Ti ultims 20 agn s’él mudé tröp. Les gares vëgn cronometrades cun stromënc’ eletronics, che fej atira fòra le tëmp y les tlassifiches. La mascînn da fá fotocopies y le computer spa­ragna n grüm de tëmp y de laûr. Mo al mancia l’entusiasm da daidé, da ofrí sö tëmp lëde por le bëgn dl’uniun. Al mancia chë’ sodesfaziun, che an â dó le laûr, sce düt ê jü bun. Na gara ê na festa dl sport, che liâ adüm atlec’ de vigni paîsc, che chirî tl sport n passatëmp y na sodesfaziun personala.

  

 

 

Sponsoren

logo_M2_Srl raiffeisen miribung seve decor auto_vallazza Frenes_Patrick Plana_Ladina

Login



      Uniun Sport Amatoriala La Val, San Senese 1, I-39030 La Val
      info@uslaval.it - C.F. 81009280215 - ©